292 kg de PM10 a l’any és el que respirem el conjunt de conciutadans metropolitans.Aquest càlcul prové de la mitjana anual de concentració de PM10 a l’aire multiplicada per l’aire respirat per la població de l’àrea metropolitana de Barcelona. Seria l’equivalent de 23,36 bombones de butà plenes de PM10.
El diòxid de nitrogen és un compost químic format per molècules d’oxigen i nitrogen. Entre els diversos òxids de nitrogen, és un dels que més contaminen i un dels causants de l’anomenada pluja àcida.
El diòxid de nitrogen és de color marró groguenc. Es crea com a resultat dels processos de combustió a altes temperatures, com els que tenen lloc en vehicles de motor i en plantes termoelèctriques. Per això és un contaminant freqüent en zones urbanes.
Els problemes del diòxid de nitrogen es focalitzen a l’àmbit urbà: a Europa, prop del 9% de la població urbana està exposada a nivells de contaminació que superen les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut.
Aquest contaminant provoca greus afeccions sobre la salut de les persones: és el causant de problemes respiratoris, dificulta el desenvolupament cognitiu dels infants i presenta efectes nocius al fetge, a la melsa i a la sang. A Espanya se li atribueixen més de 5.900 morts prematures, a causa de les elevades concentracions en zones urbanes.
Un nivell més elevat de conscienciació ciutadana a l’hora d’utilitzar el vehicle privat, especialment si és dièsel, afavoriria una reducció d’aquest gas tan nociu per a la nostra salut i l’entorn ambiental.
584
584 kg d’NO2 a l’any és el que respirem el conjunt de conciutadans metropolitans.
Aquest càlcul prové de la mitjana anual de concentració d’NO2 al’aire multiplicada per l’aire respirat per la població de l’àrea metropolitana de Barcelona. El que seria equivalent a 46,72 bombones de butà plenes de NO2.
Les partícules estan en suspensió a l’aire. La sal marina, el carbó negre, la pols i les partícules de determinades substàncies químiques poden classificar-se com a PM contaminants. Les partícules més petites, d’un diàmetre inferior a 10 micres, són les més perjudicials per a la salut.
Més del 80% de la població europea està exposada a nivells de partícules en suspensió que superen les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
Les partícules fines penetren amb facilitat als pulmons i provoquen greus afeccions sobre la salut de les persones. Aquestes són les causants de múltiples problemes a les vies respiratòries, malalties cardiovasculars, efectes sobre el sistema nerviós, càncer de pulmó, etc.
Tot plegat representa una reducció de 8,6 mesos de vida. Concretament, les àrees metropolitanes del nostre país (com la de Barcelona) superen en uns 10 micrograms per metre cúbic els 40 recomanats per l’OMS. A Espanya, més de 25.500 morts prematures s’atribueixen a les elevades concentracions d’aquest contaminant.
Utilitza la calculadora per conèixer quin és el teu grau de contaminació
i obtenir rutes alternatives que et permetin disminuir-la.
A Alemanya es dóna un intens debat sobre el desplegament de restriccions més severes sobre els vehicles dièsel. Hamburg ha posat en marxa una restricció sobre aquests vehicles en dos carrers perimetrals del Barri Altona-Nord. Es preveuen exempcions per a veïns, mercaderies, ambulàncies, camions de recollida de residus i taxis.
El gener passat, Amsterdam va ampliar la ZBE per a ciclomotors, taxis i autobusos turístics. Els primers a tenir una ZBE van ser els camions >3,5t el 2008. La ZBE té un sistema de control amb càmeres amb lectura de matrícules
FONT: PLAYGROUND
La ciutat de Milà, el principal motor econòmic d’Itàlia, s’està plantejant pagar els seus ciutadans perquè utilitzin la bici per anar a la feina. El Govern està buscant solucions de mobilitat sostenible des que Milà i altres ciutats italianes es van veure afectades el desembre de 2016 per uns nivells de contaminació preocupants.
FONT: PLATAFORMA URBANA
The Underline és un projecte que s’està gestant a la ciutat de Miami per aprofitar els més de 40 quilòmetres d’infraestructura de metro elevada. A sota es pretén construir-hi un llarg carril bici i vies per a vianants per tal de propiciar la mobilitat sostenible. A més, per promoure la iniciativa s’organitzen bicicletades populars i debats per trobar la millor manera d’aprofitar l’espai.
FONT: PARIS
La capital francesa està disposada a intervenir en set llocs icònics de la ciutat, situats en sectors molt transitats per automòbils, amb l’objectiu de redistribuir l’espai viari disponible i assignar-ne un 50% als vianants i ciclistes. Els set punts que es remodelaran són les places de la Bastille, Gambetta, Italie, Nation et Pantheón, i l’entorn de l’estació de metro Place des Fêtes i de l’església de la Madeleine.
FONT: SCIENCE ALERT
Als Països Baixos s’ha construït la primera carretera solar del món: un carril bici pavimentat amb panells fotovoltaics. Després de sis mesos d’assaig, els enginyers diuen que el sistema està funcionant fins i tot millor del que s’esperava. El carril bici de prova, de 70 m, genera 3.000 kWh, l’electricitat suficient per alimentar un habitatge durant un any.
FONT: TRAVELER
A Lidzbark Warmiński (Polònia) s’acaba d’inaugurar un carril bici que s’il·lumina a la nit per marcar la via ciclista i aconseguir així que els trajectes en bicicleta siguin més segurs. Inspirat en un quadre de Van Gogh, el material del carril s’alimenta d’energia solar per aconseguir de nit aquest efecte lumínic tan estètic.
FONT: EL CORREO
El Govern basc proposa, com a alternativa al tramvia de Salburua i Urtaran, el BRT (Bus Rapid Transit), un sistema de transport que es basa en l’ús d’autobusos elèctrics que disposen de carril propi i prioritat semafòrica.
FONT: DOBLE FILA
Park(ing) Day és un microprojecte que, de manera atractiva, incita els ciutadans a gaudir de la ciutat sense cotxes, convertint les places de pàrquing en punts de lleure per als vianants i recuperant així, durant un dia, l’espai públic.
FONT: FORO COCHES ELÉCTRICOS
Tothom coneix l’expressió “Tots els camins porten a Roma”, oi? Doncs Tesla està estenent la seva xarxa de supercarregadors per tot Europa, de manera que és possible arribar a la capital italiana des de gairebé qualsevol punt del vell continent.