DIA D’EPISODI

Què és un episodi de contaminació ambiental?

Un episodi de contaminació atmosfèrica és una circumstància en la qual els nivells de contaminants atmosfèrics superen els valors límit recomanats per la Unió Europea (UE) i esdevenen nocius per a la salut. Concretament, en aquest cas, quan els nivells de diòxid de nitrogen (NO₂) superen els 200 µg/m³ horaris en més d’una estació de la XVPCA. Segons l’històric de dades, a l’àrea metropolitana de Barcelona es pot produir fins a 3 vegades l’any.

Quan la Generalitat de Catalunya, que és qui en té les competències, declara “Episodi ambiental de contaminació”, l’AMB, d’acord amb els municipis metropolitans, posa en marxa el seu protocol d’actuacions, que preveu un seguit d’accions: des de campanyes informatives, fins al reforç del transport públic i l’aplicació de restriccions de circulació als vehicles més contaminants.

Com m’assabento que s’activa un episodi de contaminació?

Quan la Generalitat de Catalunya declara un episodi de contaminació, l’AMB n’informa la població a través dels seus mitjans propis (web i xarxes socials), a través dels canals dels municipis metropolitans (webs municipals, ràdios locals, xarxes socials) i a través dels mitjans de comunicació. L’activació de la restricció entrarà en vigor a les 7.00 del matí del dia següent de l’anunci de l’episodi de contaminació.

D’aquesta manera, es facilita el temps necessari perquè la ciutadania estigui degudament informada i s’activin els reforços de serveis públics implicats en cada cas. La desactivació de l’episodi de contaminació entra en vigor el mateix dia que s’anunciï aquesta desactivació.

Què he de fer quan s’activi un episodi de contaminació?

L’AMB ofereix unes recomanacions generals a la població en cas d’episodi de contaminació.

• Mou-te a peu o en bici i aprofita els carrers amb menys trànsit.
• Opta pel transport públic en lloc del transport privat.
• Si no tens més opció que el vehicle privat, comparteix-lo o combina’l amb el transport públic.
• Si fas exercici a l’aire lliure, fes-ho en les hores de menys intensitat de vehicles.
• Regula la climatització de les llars per evitar un escalfament o refrigeració excessius.
• Ventila el teu habitatge en les hores amb menys trànsit en el teu carrer.
• Arrenca i frena el vehicle suaument: disminuiràs l’emissió de partícules contaminants.
• Duu els pneumàtics del cotxe ajustats a la pressió que els correspon: això disminueix l’emissió de partícules.

Pel que fa a la salut, és convenient fer exercici?

Tot i els problemes derivats de la contaminació de l’aire, és mèdicament aconsellable dur a terme activitats esportives, com caminar, córrer, anar en bicicleta, nedar o altres, de manera regular. Els beneficis de fer esport superen els perjudicis possibles derivats de l’exposició a un aire contaminat.

Quan s’aplicaran les restriccions?

A partir del desembre de 2017, quan es declari un episodi ambiental per contaminació de diòxid de nitrogen. S’estima que passarà, com a molt, tres dies l’any, normalment entre la tardor i l’hivern. Posteriorment, s’anirà ampliant de manera progressiva. A partir del 2020, aquesta mesura entrarà en vigor permanentment.

Com sé si m’afecten les restriccions?

La Direcció General de Trànsit (DGT) està enviant etiquetes ambientals als vehicles menys contaminants. És a dir, a aquells que sí que podran circular. Tots els vehicles amb etiqueta podran circular sense restriccions.

Per saber quina etiqueta ambiental de la DGT correspon al teu vehicle i tenir més informació: etiquetes ambientals.

Estarà en vigor tot el dia?

No. Tant les mesures en episodis, que entraran en vigor l’1 de desembre de 2017, com les permanents, a partir de 2020, s’activaran de dilluns a divendres durant la franja horària més crítica, de primera hora del matí fins al vespre (7.00 a 20.00). La mesura tampoc s’aplicarà els caps de setmana.

Hi haurà excepcions?

Sí. De manera transitòria, els vehicles d’emergències (policia, ambulàncies, serveis públics) i els de persones amb mobilitat reduïda i altres (en procés de definició) presentaran autoritzacions singulars.

Què passarà amb les furgonetes i els camions?

Aquests vehicles també estaran afectats en cas d’episodis de contaminació, però amb un termini d’adaptació més ampli. A l’horitzó 2020 i 2025, les furgonetes i camions estaran subjectes als mateixos criteris que la resta de vehicles; així doncs, les restriccions afectaran els vehicles sense etiqueta ambiental.

Podré anar en moto?

A partir de l’1 de desembre de 2018 els ciclomotors i les motocicletes sense etiqueta ambiental estan subjectes a les mateixes restriccions que els turismes.

Contaminació

Quin és l’estat de l’aire metropolità i com afecta la contaminació a la nostra salut, entre d’altres.

• La contaminació de l’aire afecta la salut pública?
  Sí, la contaminació atmosfèrica presenta repercussions rellevants en la salut dels conciutadans metropolitans. Si bé la qualitat de l’aire està millorant lentament, la contaminació atmosfèrica continua essent el perill més gran per a la salut ambiental al nostre territori. Segons el darrer informe de l’Agència Europea del Medi Ambient (EEA, 2016), la contaminació atmosfèrica és la responsable directa d’unes 467.000 morts prematures a l’any a Europa.
• Com està l’aire metropolità?
  A l’àrea metropolitana s’excedeixen els llindars de contaminació d’NO₂ i de PM establerts per la UE i l’Organització Mundial de la Salut i constitueixen una amenaça de primer ordre en termes de salut pública.
• Quins efectes presenta la contaminació sobre la salut de les persones?
  Segons l’Agència Europea del Medi Ambient i l’Organització Mundial de la Salut els efectes sobre la salut són: efectes sobre el sistema nerviós central (PM), asma i funció pulmonar reduïda (PM), malaltia pulmonar obstructiva crònica (PM), efectes sobre el sistema reproductiu (PM), efectes al fetge, a la melsa i a la sang (NO₂), càncer de pulmó (NO₂ i BaP), efectes cardiovasculars (PM, SO₃, O₃) etc.

Què diu la comunitat científica?

L’elevada contaminació atmosfèrica té uns efectes directes sobre la salut de les persones que la comunitat científica ha pogut parametritzar en més de 3.000 morts prematures anuals a l’entorn metropolità.

En els darrers anys s’han multiplicat les evidències que relacionen salut i contaminació. Més concretament, els estudis relacionen la contaminació atmosfèrica amb diverses patologies:

• El darrer treball de ISGlobal de Barcelona indica que un increment 5 μg/m₃ de PM10 a l’aire respirat resulten la pèrdua de gairebé un any de vida (Environment International, 2016).
• Es constata una afectació negativa en el desenvolupament del infants sotmesos a contaminació atmosfèrica a les escoles (Projecte BREATHE) i una major hiperactivitat i dèficit d’atenció en els adolescents (Environment International, 2016).
• La contaminació atmosfèrica és la causa de diverses afectacions cerebrals com ictus o accidents cardiovasculars (OMS), malalties degeneratives (J Alzheimers Dis. 2015) i diversos problemes de salut mental (JAMA Psychiatry, gener 2013).
• Es constaten múltiples evidències de l’efecte en l’aparell respiratori, com càncer de pulmó (OMS), pneumònies (OMS), afectacions pulmonars diverses (Thorax 2009 64) i obstruccions pulmonars cròniques (OMS).
• Per últim, també es destaquen diversos estudis sobre impactes en el sistema reproductor (CREAL-ISGlobal) i sobre afeccions coronàries (Circulation 2010 i OMS).

Un estudi demostra (Vall d’Hebron, 2017) constata que quan hi ha més pol·lució, hi ha més probabilitats de patir complicacions associades a un atac de cor, com la fibril·lació ventricular, i que la mortalitat per infart creix exponencialment. En els dies de contaminació a l’Àrea Metropolitana de Barcelona es produeixen més infarts. els dies de més contaminació hi ha més atacs de cor greus. Si es reduís la pol·lució a Barcelona baixarien un 7,6% les morts en les primeres 24 hores dels infarts més greus. (International Journal of Cardiology. 2017).

El darrer informe de salut de Barcelona (2017) alerta también de la mala calidad del aire de la ciudad. El estudio indica que un 68 % de los ciudadanos están expuestos a los niveles recomendados de dióxido de nitrógeno y un 97 % respiran más partículas en suspensión (PM10) que las recomendadas por la OMS.